El son del nadó és una de les principals preocupacions dels pares, sobretot durant els primers mesos.
Despertes freqüents, dificultat per adormir-se, necessitat d'estar en braços. Són situacions normals a aquesta edat: el sistema nerviós del nadó encara s'està organitzant i el contacte forma part de com es regula.
Tot i així, quan el descans es torna difícil per a tota la família, de vegades hi ha tensions físiques que no ajuden el nadó a relaxar-se. Un part llarg o instrumental, una postura preferent, una tensió a la mandíbula o a la base del crani.
L'osteopatia no substitueix el seguiment pediàtric. Si alguna cosa preocupa —el pes, l'alimentació, la febre— el primer és parlar amb el pediatre.
A la nostra consulta de l'Eixample acompanyem cada setmana nadons amb dificultats per dormir, amb un treball suau, sense manipulacions brusques, adaptat a la seva edat.
Els primers mesos, un nadó es desperta. Cada dues hores, de vegades cada hora. Necessita braços per adormir-se i protesta quan el deixes al bressol. Això no és un problema de son: és un sistema nerviós que encara no sap calmar-se sol i que aprèn a fer-ho amb el contacte.
El que sí ens fa mirar més de prop és quan el nadó sembla incòmode en el seu propi cos. S'arquegen cap enrere una i altra vegada. Giren el cap sempre cap a un mateix costat i els costa l'altre. S'agafen malament al pit, o només d'un costat. Tenen còlics que no s'aturen. Estan tensos fins i tot quan dormen.
Aquí el problema no és «el son». És que el cos no aconsegueix deixar-se anar, i sense això el descans no arriba.
És el que venim a veure a consulta: d'on ve aquesta tensió i si es pot alleujar.
Si et preocupa el pes, l'alimentació o l'estat general del teu nadó, el primer és parlar amb el pediatre.
Les alteracions del son en nadons d'un mes són freqüents i poden ser motiu de preocupació per als pares.
Durant aquest període, els nadons poden experimentar canvis en els seus patrons de son, com despertar-se amb més freqüència durant la nit.
Això pot ser degut a diversos factors, com ara el desenvolupament del seu sistema nerviós i la seva adaptació a un nou entorn fora de l'úter.
Si el teu nadó està passant per una fase de son als un mes d'edat, és essencial mantenir la calma i seguir una rutina de son regular.
Consultar un osteòpata especialitzat en nadons pot ser beneficiós per abordar qualsevol tensió que pugui estar afectant el seu son.
Un nadó dorm mal quan el seu cos no troba la calma. I hi ha coses concretes que li posen difícil.
El part deixa empremta. Un expulsiu llarg, un molt ràpid, l'ús de fòrceps o de ventosa: el cap del nadó ha treballat, i de vegades queda una zona que no recupera del tot la seva mobilitat. Ho notem sobretot quan el nadó gira sempre cap a un mateix costat o recolza el cap sempre igual.
La pelvis i la columna també compten. Una postura mantinguda durant les últimes setmanes d'embaràs pot deixar el nadó amb un costat més tancat que l'altre. Li costa estirar-se, s'arqueja, protesta en canviar de posició.
Les molèsties digestives són una altra causa habitual. Còlics, refluxos, gasos que no surten. El nadó s'adorm i als vint minuts ja torna a estar despert, encongit.
I per sota de tot això, un sistema nerviós que es queda en alerta. Quan el cos porta dies incòmode, no baixa el nivell d'activació encara que l'entorn estigui tranquil. És llavors quan els pares ens diuen que el seu nadó «no es desconnecta mai».
Cap d'aquestes causes és greu. Però expliquen per què alguns nadons necessiten molta més ajuda que altres per adormir-se.
La sessió dura una hora, i bona part d'ella el nadó és en braços de la seva mare o el seu pare. No cal despullar-lo del tot. Molts s'adormen mentre treballem.
Comencem mirant. Com es col·loca, cap a on gira el cap, si un costat s'estira menys que l'altre, com respira. Aquesta observació ja diu molt abans de tocar.
Després, el treball és manual i molt suau: pressions lleugeres, sostingudes, sense moviments bruscos ni «cruixits». Res que pugui molestar un nadó. Ens aturem a les zones que han quedat tensades —la base del crani, la mandíbula, el diafragma, la pelvis— i esperem que el teixit cedeixi per si sol.
Amb freqüència el nadó es relaxa durant la sessió. Altres vegades protesta una estona i es deixa anar després, a casa, aqueixa mateixa nit.
No fem dormir un nadó. Li traiem del damunt el que l'impedeix, i el son s'organitza sol.
Els canvis es solen veure en els dies següents. En la majoria dels casos n'hi ha prou amb dues o tres sessions.
No cal esperar que la situació sigui insostenible, però tampoc cal córrer a la consulta perquè un nadó es desperti de nit.
Té sentit venir a veure'ns quan notes que al teu nadó li costa estar en el seu cos. Gira el cap sempre cap al mateix costat. S'arqueja cap enrere en agafar-lo o al menjar. Un costat s'estira menys que l'altre. S'agafa bé a un pit i a l'altre no. Els còlics no afluixen, el reflux tampoc.
També si el part va ser llarg, molt ràpid, amb fòrceps, amb ventosa o per cesària. No perquè això vagi a deixar seqüeles —la majoria de nadons es recol·loquen sols— sinó perquè de vegades queda alguna cosa que convé mirar.
I si simplement porteu setmanes sense dormir i voleu que algú revisi el vostre nadó amb calma, també és un bon motiu.
Abans de res, si et preocupa el pes, l'alimentació o com està en general, parla primer amb el teu pediatre.
Treballar amb un nadó no s'assembla gens a treballar amb un adult. La pressió és mínima —el pes d'una mà recolzada, poc més— i el ritme el marca ell.
Si plora, parem. Si necessita mamar a mig de la sessió, mama. Si s'adorm, continuem amb ell adormit. No hi ha una seqüència que calgui completar.
Escoltar el cos, en osteopatia, vol dir quelcom concret: les mans es queden quietes sobre una zona i esperen. El teixit tens primer resisteix i després cedeix, i aquest moment marca el ritme del treball. No el forcem nosaltres.
Cada nadó arriba amb la seva història: com va ser l'embaràs, com va ser el part, com menja, com es mou. Això és el que decideix què fem aquell dia.
Entre catorze i disset hores repartides al llarg del dia, en trams de dues o tres. No distingeix el dia de la nit fins a les sis o vuit setmanes, quan comença a produir la seva pròpia melatonina. Les xifres varien molt d'un nadó a un altre i serveixen d'orientació, no de norma.
Està cansat, es frega els ulls, i tot i així plora tan bon punt el poses al llit. Sol ser un sistema nerviós que ha passat el punt de calma: com més esgotat està, més li costa baixar. El contacte, la penombra i el moviment lent ajuden més que insistir amb el bressol.
Perquè en braços sent un batec, sent calor i moviment, i això s'assembla a on va estar nou mesos. No és una mania ni un mal hàbit: és com es regula un sistema nerviós que encara no sap fer-ho sol. Amb les setmanes necessita cada cop menys.
El son del nadó s'organitza en cicles curts i amb molta fase lleugera. Despertar-se al final de cada cicle és l'esperable, i a més té una funció protectora. El que mirem nosaltres no és el nombre de despertes, sinó si li costa tornar a adormir-se perquè alguna cosa el molesta.
No hi ha una edat. Alguns fan trams llargs cap als sis mesos, altres no abans de l'any, i els despertares nocturns continuen sent normals durant el segon any. Que el teu nadó es desperti no vol dir que alguna cosa vagi malament.
Llum natural i soroll normal de casa durant el dia, també a les migdiades. A la nit, poca llum, poques paraules, canvis ràpids. En unes setmanes el ritme s'instal·la sol.
Un nadó que dormia raonablement bé comença de sobte a despertar-se molt més. Sol coincidir amb un salt de desenvolupament —cap als quatre mesos, després al voltant dels vuit— i dura uns dies o un parell de setmanes. No s'ha espatllat res: està reorganitzant el seu son.
No. Traiem del mig allò que li ho posa difícil: una tensió que va quedar del part, una postura que el limita, una molèstia digestiva. Quan això s'alleuja, el nadó descansa millor perquè el seu cos deixa d'entrebancar-li.
En la majoria dels casos, dos o tres. Els canvis es noten normalment els dies posteriors a cada sessió. Si després de dos o tres no veiem res, t'ho diem i busquem una altra via.
